dijous, 6 de gener de 2011

Des de l'Aragó, bon any nou 2011 a tots!

   

I vens tu, dona somniada

Any nou que vens com una núvia
que ens pren pel braç,
misteriosa, i ens porta
cap a ones lluminoses
en països d'amor,
i ens diu paraules a l'oïda
fresques com fonts femenines,
música en l'aigua.

Any nou, i vens tu,
dona somniada,
com un camí fet de dies
que s'estenen cap a la mar
del temps, tota plena vens
d'una frescor de llums
de pluja, tota vestida
i tota nua, suau armonia,
tota amarada de gotetes
de bellesa _estels al cor_,
tota plena d'innocències,
plena d'il·lusions nupcials,
tota plena de baptisme
des d'un profund cos
de netedat,
plena de blancors,
tota plena de tactes
que són carícies.

Amb tu venen llavis
(o són flors?) i silencis
que parlen amb ritmes
que dancen i viuen,
immaculada vens, sencera
i mullada per roses,
sota ruixats de perfums
i caminant lliure
pels camps que somriuen,
humides les mans i l'anell perlat;
com la mateixa alba
de la vida
vens tu, com muntanya
que s'alça orant
cap a celísties.

Any nou, i vens tu,
dona somniada,
plena de dies
i d'espais,
plena de signes
d'esperança,
sempre llunyana,
jove i vella, sempre bonica,
tota infinita,
present sempre en la distància,
eterna amiga,
eterna amada,
dona de l'ànima.

Juan José Bielsa

diumenge, 20 de juny de 2010

Català, llengua de la poesia

Llengua catalana,
suau i dolça com la veu
d'un amor per sempre.

Llengua catalana
sense imperis,
llengua universal del cor
i de la mar.

Per viure em caldrà
la teva frescor de dona,
em caldran per adormir-me
les teves paraules tendres,
per somniar són bones
les teves ones, les platges
llunyanes sense sang.
Amada, amada, per sentir
l'eternitat, són bones
les teves mans acaronant
com una música, les teves paraules
sense mal.

Català, català,
són bones les teves oliveres
de la pau, les teves flors
d'ametllers esclatant
als amples espais blaus, els teus pins
meditant sobre espadats
d'escuma i fantasia,
són bones les muntanyes
ascendint els teus cels clars,
(els teus cims cap a les llums
més altes),
i són bons els teus sons apuntant
cap a universos de misteris,
i bones són les paraules teves
que un dia va inventar
la deessa poesia,
humils i profundes i belles
per ser feliç parlant, cantant, amant.

Català, català, que acarones
amb meravellosos mots
ànimes a la nit
quan s'adorm el món,
que ets la dona amada
(tactes delicats)
en les hores calmes
prèvies a la son,
que ets el dia alçant-se
quan el sol més tard
s'encén vora la platja rosa,
o sobre els erms marins,
o quan plugims ens toquen
amb dits femenins,
català de cel i de clarors,
elegància suprema,
llengua de frescors
brollant de la font,
encarnació de la bellesa.

Per somniar, per viure
són bones les paraules
de la teva poesia, català-poesia,
català, català, llengua perfecta
per designi de l'amor,
llengua per viure en aquest món
i més enllà del temps,
llengua de la pau,
bellíssima,
llengua per viure amb il·lusió
malgrat tots els hiverns,
llengua forta i alta i femenina,
calor d'amor, carícies d'una passió,
dona, dona del cor
per amar per sempre.

Juan Bielsa

dimarts, 26 de gener de 2010

Éssers femenins i espirituals

Pintura a l'oli de Juan Bielsa

Icona de Fada Dolça
Oli sobre tela, 65 x 54 cm
© Juan Bielsa

A la venda
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es
No us preocupeu pels preus. Si us agrada, l'obra
pot ser vostra.

Make an offer

Ignoro la raó, però aquesta obra vaig tenir-la ben a prop durant bastant temps al meu estudi. Com si d'aquesta fada es desprengués una estranya atracció.

Quan pinto figura _dones, sers femenins_ tot és producte de la imaginació, en realitat tracto de crear un ser del qual emani alguna mena de màgia, d'espiritualitat, o bé d'altres atributs semblants. És a dir, les criatures que sorgeixen de les teles són criatures perfectament simbòliques.

Suposo que en el cas d'aquesta fada aquesta màgia existeix, perquè en presència de la seva imatge em sentia comfortat i transportat contínuament a un país ben bonic, cap a quelcom d'indefinible molt proper a tot allò que la nostra vida més autèntica desitja.

L'art, en bona mida, existeix per a transcendir realitats, per a transportar-nos cap a mons més consistents inclús que aquest en què visquem, ben material.

És legítim que cadascú tingui diferents visions sobre el significat últim de l'art. Una vegada vaig escoltar a un crític important dir que l'art, en última instància, era matèria, solament matèria, matèria justificant-se a si mateixa.

Per a mi, l'art és transcendència. Segurament estic molt influenciat per alguns corrents de pensament idealistes. Per començar, estic molt influenciat per l'art egipci. En l'art de l'antic Egipte tot és transcendència, tota obra artística és simbòlica i té un claríssim contingut espiritual. I aquesta obra solament té justificació _i vàlua_ prenent com a base aquesta transcendència.

En aquest context, les fades i sers femenins que em plau de pintar ben podrien ser una mena d'arquetipus d'un cert tipus de bellesa i de bondat que apunten cap a concrets paisatges que busquem amb l'ànima.

Juan Bielsa

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Espluga del drac - Pintura

Pintura de Juan Bielsa

Espluga del drac - Pintura
Oli sobre tela, 65 x 54 cm
© Juan Bielsa

A la venda a partir de 250 €
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es

Make an offer

Aquesta és la meva última obra pictòrica, "Espluga del drac". És una pintura per a somniar, per a meditar en els mons llunyans que habiten dintre de nosaltres. Mons lluyans perquè els infinits sorolls del món ens distancien de la nostra essència, del nostre camí més bonic: el de la felicitat, el de la pau.

Tinc aquesta obra al meu costat mentre escric aquestes línies. Fa un moment n'he fet una fotografia, que reprodueixo aquí. I penso que aquesta foto no fa gaire justícia a la pintura. Em caldrà fer-ne més, de fotos, per tal que tot allò que realment irradia la pintura "al natural" hi transpuï una mica. Els colors que dancen i viuen en l'obra no apareixen degudament en la imatge fotogràfica.

"Espluga del drac" ha reposat alguns dies al meu taller-estudi-sala de meditació, i als meus ulls ha anant guanyant bellesa moment a moment. A vegades passa això, que els quadres adquireixen vida pròpia i ens parlen; són com persones, a vegades poden decebre'ns una mica en passar el temps i a vegades succeeix tot el contrari: ens sorprenen, es dersperten i ens desvetllen a noves meravelles i riqueses interiors, com si fossin un magnífics amics, capaços de colorejar els més bonics camins de la nostra existència.

Hi ha pintures humils que amaguen paisatges que tenen la potencialitat de conduïr-nos a aquells camins que paguen la pena, és a dir, els que proporcionen pau i ens reconcilien amb el sentit que cerquem a la vida. "Espluga del drac" és, em sembla, un d'aquests quadres. És una pintura que apunta des de la seva ubicació terrestre cap a uns altres planetes joiosos. Crec que pot fer una bona feina, encenent contemplacions, a qualsevol casa bonica (és a dir, a qualsevol casa on hi hagi il·lusions i innocència), apuntant cap al frescor dels somnis.

En qualsevol cas, jo ha he habitat alguns paisatges en calma cap als que viatgen els seus colors, els seus diamants.

Juan Bielsa

dimarts, 17 de febrer de 2009

El camí dels estels - Pintura a l'oli.

El camí dels estels - pintura a l'oli

El camí dels estels
Oli sobre taula, 60.7 x 48.5 cm
© Juan Bielsa

A la venda
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es

Make an offer

Algunes pintures són el resultat d'una mena de màgia. Recordo: el procés de pintar "El camí dels estels" va representar en realitat una dança; les mans i tot el meu ésser dançaven mentre pintava. No hi va haver cap esforç conscient, cap mena de lluita per tal de concretar formes i colors. Les formes van aparéixer a la taula imprimada d'una manera absolutament natural. No hi vaig fer cap correcció. En poc més d'un dia el quadre ja era acabat, com naixent des d'una primigènia terra del ritme.

Parlant de "fer" art, almenys per a mi la part més important és la preparació mental prèvia, la contemplació, el fet de jugar meditativament amb colors i formes. I també em cal silenci, un gran espai buit on l'ego tingui l'oportunitat d'esvair-se. Si l'artista té les necessàries habilitats tècniques _adquirides després de molts anys d'aprenentatge i treball_, quan arriba el moment de concretar una creació, està preparat per a materialitzar sense més dilació el ritme de l'Esperit en formes aparentment fenomèniques. En realitat, l'infinit està jogant amorosament mitjançant l'artista.

Crec en el treball dur, però al mateix temps també crec en allò que sol anomenar-se "inspiració". Els poemes meus que més m'agraden (i que al mateix temps més agraden als altres) van ser concebuts i creats seguint una necessitat interior imperiosa que res té a veure amb tècniques o artificiositats. A l'antiga Xina els millors pintors clàssics van veure el procés creatiu d'una manera similar. Y exactament el mateix pot dir-se de les arts influïdes pel Zen al Japó.

Juan Bielsa

divendres, 26 de desembre de 2008

Nadal: llum d'esperança

Nadal és esperança

Al Nadal amaneix una gran llum, una aurora d'esplendor.

En la gran nit de l'univers neix un estel fet d'amor, que solament desitja ser d'amor. En l'obscura nit de tot allò que no té sentit una gran llum creix sobre les tenebres. I aquesta llum solament podia néixer en el més humil cantó dels mons, entre la carn que sofreix, entre éssers que viuen en el dolor i la necessitat. I aquesta llum solament podia ser d'amor.

Per aquells que creuen en ell, y per a tots els éssers que sofreixen, Jesús és la gran lluminària i la gran esperança, l'alba del seu dia. Jesús és el camí cap a una llum que mai no mor. És un camí sense escarnis, sense enganys. Camí fet d'amor cap a un paradís fet d'amor. Camí que és el cor de l'amistat, la mà compassiva, ajuda del germà, esperit joiós de la llibertat. Camí cap una vida autèntica amb moments fet d'esperança.

Bon Nadal a tots.

(Traduït de l'aragonès al català pel mateix autor. Podeu visitar el meu blog en aragonès Artebielsa)

Juan Bielsa