divendres, 26 de desembre del 2008

Nadal: llum d'esperança

Nadal és esperança

Al Nadal amaneix una gran llum, una aurora d'esplendor.

En la gran nit de l'univers neix un estel fet d'amor, que solament desitja ser d'amor. En l'obscura nit de tot allò que no té sentit una gran llum creix sobre les tenebres. I aquesta llum solament podia néixer en el més humil cantó dels mons, entre la carn que sofreix, entre éssers que viuen en el dolor i la necessitat. I aquesta llum solament podia ser d'amor.

Per aquells que creuen en ell, y per a tots els éssers que sofreixen, Jesús és la gran lluminària i la gran esperança, l'alba del seu dia. Jesús és el camí cap a una llum que mai no mor. És un camí sense escarnis, sense enganys. Camí fet d'amor cap a un paradís fet d'amor. Camí que és el cor de l'amistat, la mà compassiva, ajuda del germà, esperit joiós de la llibertat. Camí cap una vida autèntica amb moments fet d'esperança.

Bon Nadal a tots.

(Traduït de l'aragonès al català pel mateix autor. Podeu visitar el meu blog en aragonès Artebielsa)

Juan Bielsa

dissabte, 6 de setembre del 2008

Carmelo Valero Planas, cantautor andorrà. Llàgrimes de tardor.

Carmelo Valero Planas

CARMELO VALERO PLANAS
SIN PRETENSIONES,
un cd ple de poesia i amor a l’Aragó... i a Catalunya,
on s’inclou la cançó "Llàgrimes de tardor”.

Carmelo Valero Planas, cantautor nascut a Andorra de Terol però que ja porta molts anys vivint a la Ligúria italiana treballant com a professor d’espanyol, ha publicat un nou CD de música, que porta per títol SIN PRETENSIONES.

La trajectòria com a cantautor de Carmelo Valero ja és considerablement llarga, amb molts i excel·lents treballs musicals concretats en uns quants CDs de música. També ha realitzat gires musicals per nombrosos països; ha cantat entre altres llocs a ciutats i pobles d’Itàlia, a Istambul, a Kènia, a les illes Maldives, a Trinidad i Tobago...

Com no podia ser d’una altra manera, Carmelo Valero també ha cantat a la seva localitat natal, Andorra de Terol, en bastants ocasions, en concerts que sempre tenen una gran acollida popular. El cantautor andorrà mostra en tot moment una autèntica passió i un amor gegant per Andorra, la Tierra Baja i per Aragó sencer.

En aquest nou CD poden sentir-se cançons tan boniques com QUISIERA..., RETRATO, RAÍCES, LO QUE ME FALTA, LLÀGRIMES DE TARDOR... En realitat es molt difícil assenyalar "els millors" temes del disc, per l’excel·lent qualitat de tots ells, i cadascú hi pot trobar les seves particulars jòies; algunes cançons tenen un delicat, per a mi exquisit, punt romàntic (particularment, aquestes són les meves preferides, que sento una vegada i una altra sense cansar-me), d'altres tenen un intel·ligent to irònic, o un caràcter més social, però totes comparteixen l’amor per l’Aragó i la poesia. En realitat Carmelo Valero és un poeta total, un autèntic trobador contemporani.

Al CD s’inclou la cançó NO SALUDA, la lletra de la qual pertany a un poema meu amb el mateix títol. Aquest poema el vaig escriure originalment en aragonès comú i el vaig publicar a la revista FUELLAS, publicada a Osca pel CONSELLO D’A FABLA ARAGONESA, acompanyat d’unes boniques il·lustracions de Francho Nagore, gran poeta, artista i lingüista. Algun any més tard vaig fer una traducció d’aquest poema al castellà-aragonès (en aquest cas a un castellà-aragonès prou castellanitzat, si val l’expressió, molt més que no pas altres poemes meus escrits en aquesta modalitat lingüística). Aquesta traducció va sortir publicada a CIERZO, revista mensual andorrana.

D’aquesta manera, curiosament, NO SALUDA surt musicat a la llum pública en castellà-aragonès i no en aragonès comú o estàndar, en què va ser escrit l’original. Cal dir que Carmelo Valero, llògicament, no parla l’aragonès comú, però com un gran nombre d’andorrans ama i empra sempre que li és possible (tenint en compte que resideix a Gènova) les paraules i girs de la nostra modalitat lingüística particular, tan sumament rica i per desgràcia amenaçada de desaparició, devant l’incúria més absoluta d’aquells que tenen la potestat i l’obligació de protegir-la.

Aquí pots llegir la lletra de la cançó NO SALUDA, inclosa en el disc de Carmelo Valero Planas.

Pel que fa al balanç final del treball musical del que parlem, com a autor de la lletra d’una de les cançons, solament puc dir, amb la màxima objectivitat de què soc capaç, que el CD és en el seu conjunt magnífic, per a mi sense dubte una veritable jòia, una agradable troballa, on Carmelo Valero ens mostra el seu complet mestratge com artista. Solament cal sentir els temes per poder comprobar-ho. I pel que fa a la cançó NO SALUDA únicament puc dir que és meravellosa, deliciosa, i que s’integra molt bé amb la resta de les composicions del disc.

I no és pas gens fàcil que jo faci servir els generosos adjectius de dalt, per tal com sóc extremadament exigent pel que fa a música i cançons. Cadascú de nosaltres té les seves particulars idees sobre art. En el meu cas crec profundament que la POESIA, la MÚSICA i la DANÇA conformen el cim de la bellesa i les realitzacions del gènere humà, són les reines sagrades de totes les ARTS.

A continuació publico la lletra d’una de les cançons del disc, que és del mateix Carmelo Valero Planas, i que va escriure a partir d’una experiència personal a terres on ja l’Ebre, a la Terra Alta, havent deixat l’Aragó, s’adentra en territori català camí de la mar. Un vi amb la denominació “Llàgrimes de tardor” va desencadenar un seguit d’inspiracions i vivències en el nostre cantautor que es van concretar en una ben bonica i emotiva cançó.

Juan Bielsa

LLÀGRIMES DE TARDOR

Llàgrimes de tardor

El verano se retira
y se lleva su calor,
están naciendo en tus viñas
llàgrimes de tardor.
Antes de morir, el Ebro
convierte el delta en verdor,
sufre y guarda en su recuerdo
llàgrimes de tardor.
Manos que saben su faena,
tierra, sol, agua y calor
de Garnacha y Cariñena
son llàgrimes de tardor.

Y cuando las nubes lloran,
las uvas toman color
y sus racimos se inmolan
en llàgrimes de tardor.
Ploran los secos sarmientos
de nostalgia y pundonor.
Su muerte anuncia a los vientos
llàgrimes de tardor.
Sangre de guerra lejana,
llàgrimes vermell color,
quiero la pau que derraman
tus llàgrimes de tardor.

Terra Alta, terra lliure,
qué bien haces tu labor,
qué contenta distribuyes
les llàgrimes de tardor.
Llàgrimes de otoño, quiero
gustar tu recio sabor
pa’ olvidar momentos negros,
¡ay llàgrimes de tardor!
El día que yo me vaya
no paséis pena o dolor,
quiero que llenéis mi caja
de llàgrimes de tardor.

Carmelo Valero Planas

 

dilluns, 9 de juny del 2008

Viatge a l'Algarve. Platges d'or.

Costa de l'Algarve, a Portugal

Costa de l'Algarve, a Portugal

Quan era nen, tenia per costum escriure a les embaixades estrangeres a Madrid per tal de solicitar guies i mapes sobre els seus respectius països. Ja aleshores em fascinaven la geografia i els viatges, i vaig aprendre tot un munt de coses amb els manuals que em van enviar.

L'embaixada de Portugal, en concret, va ser molt generosa en els seus enviaments. Vaig rebre antologies de literatura, una de las joies del portuguès, "Os lusíadas" de Luís de Camões, i esplèndides guies turístiques sobre algunes regions de Portugal.

Deixant de banda les obres literàrias, el que més em va impressionar de tot el que vaig rebre va ser una guia sobre l'Algarve, amb meravelloses fotografies a tot color. Vaig quedar literalment embadalit contemplant platges paradisíaques pròpies d'un país de somnis o de conte. Platges y caletes bellíssimes, amb formacions rocoses i de sorra esteses per tot arreu com si haguessin estat col·locadas per algun gegant agraciat amb la màgia de la poesia. Platges que durant el dia eren d'or massís i que en venir el crepuscle es transformaven màgicament per donar lloc a les més exquisides contemplacions; ara eren platges rogenques, ara eren platges de porpra, els promontoris i cingles de vi eren allà parats per ser habitats per la sagrada fantasia.

A l'Algarve Portugal i la mar es tornen poesia. Beneïda aquesta terra on tot sembla acollir la llum d'un or magnífic i espiritual, on l'Atlàntic ajunta en armonia i encantament Mediterranis i Índics, Caribs y Brasils. No és pas casualitat que molt a prop d'aquest altre Finisterre que és el Cap de São Vicente, en Sagres, Enric el Navegant va fundar al segle XV la seva ben coneguda escola de navegació amb l'objectiu d'explorar tota la costa occidental de l'Àfrica. Aquella fabulosa empresa va posar els fonaments de la futura gran expansió de Portugal per tot el món, des de Guinea fins a la Xina, des de les illes de Cap Verd fins al Brasil. Era el temps en què la lingua franca de tot l'oceà Índic era el portuguès.

En altres ocasions tornarem a parlar de l'Algarve, sense cap dubte una de las regions de Portugal amb més potencial turístic i que disposa d'atractius il·limitats per a satisfer amb escreix al viatger més exigent.

Encara conservo els llibres que em va enviar l'embaixada de Portugal. De la preciosa antologia literaria "A terra e o homem", de David Mourão-Ferreira, he extret aquests versos del poeta de l'Algarve João Lúcio:

Ó meu ardente Algarve impressionista e mole (...)

Para te adormecer, Deus pôs-te perto o mar,
E, para fecundar a tua fantasia,
No vasto palco azul, erguido nos espaços,
Fez mais belo p'ra ti o drama em oiro - o Dia

He recopilat alguns interessants enllaços sobre l'Algarve en castellà i anglès; crec que podrien ser d'interès per a algunes persones. Són aquests:

Juan Bielsa

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

 

dilluns, 5 de maig del 2008

Ikebana de planetes

Ikebana de planetes - Pintura original de Juan Bielsa

Pintura original de Juan Bielsa
Oli sobre taula, 56'7 x 69'2

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

 

dimecres, 9 d’abril del 2008

Pintura: Gruta de les fades

Gruta de les fades

Gruta de les fades
Oli sobre tela, 81 x 100
Autor d'aquesta pintura original: Juan Bielsa

Aquesta obra es una de les que més m'estimo. A vegades la tinc ben a la vora en el meu estudi de casa, que no té finestres. És així que ja tinc a prop el més bonic paisatge, la meva finestra d'infinit.

Bé, he parlat del meu estudi. M'he referit a l'estudi on tinc l'ordinador, els llibres... L'estudi d'art el tinc a una casa de camp ben a prop del meu poble, al bell mig d'un paisatge de bellesa profunda.

Si estàs interessat en l'adquisició d'aquesta obra, no tens més que posar-te en contacte amb mi. No et preocupis massa pel preu. No m'agrada vendre a preus prohibitius, penso que l'art ha d'estar a l'abast de qualsevol persona. Si tens interès per aquest quadre, solament et cal preguntar sense cap problema. Ja veus, sóc una persona real, amb domicili fixe, telèfon. Visc a Andorra de Terol. Si parlo català és per pur interès personal; hi estic enamorat, això es tot.

Repeteixo: pregunta'm tantes vegades com vulguis sobre les meves obres o sobre el tema que vulguis. Gràcies pel teu interès en visitar aquesta pàgina.

Juan Bielsa

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

 

dijous, 28 de febrer del 2008

Agyness Deyn, absoluta elegància

Imatge

Agyness Deyn
La model desfilant, elegant i màgica.

La model britànica s'ha afiançat sense dubte com un referent obligat en el món de la moda.

Agyness Deyn ja no necessita ser comparada amb cap model per reforçar la seva influència, no necessita més la reiterada cantarella de ser la nova “Kate Moss”. Agyness té una personalitat de contorns ben marcats, que fan que resplendeixi amb llum pròpia com a una icona de ampla volada en l'àmbit de la bellesa i l'estilisme, i inclús molt més enllà, com una dona que transmet tendències d'una forma poderosa.

Elegància serena, suprema, a la que no li cal cap escarafall ni forçar res per imperar. Agyness Deyn il·lumina tot allò amb el que entra en contacte. Res no és convencional en la seva presència, la feminitat que destil·la és sòbria i profunda, sempre amb un segell personalissim. Agyness converteix en elegants, màgicament, els mons que habita. Feminitat en estatat pur, doncs, sempre suggeridora. Si contemplem veritablement, res no hi ha d'andrògin en el seu aspecte, en contraposició a tot allò que algunes i alguns reiteradament apunten.

Agyness s'erigeix en model de present i d'esdevenidor per a una dona bella que no desitja adherir-se a uns estereotips massa encarcarats. Sí, Agyness es indici de futur, bellesa lliure. Amb molt de misteri. La firma de Giorgio Armani va encertar de ple en apostar per la seva elegància captivadora i natural.

Agyness és Agyness. Inconfusible, increïblement única. Potser la tendència actual a emfasitzar les maravelloses possibilitats d'un bonic cabell curt de dona li deu molt a ella. Lluïnt el seu cabell de color ros platí o bé senzillament negre, Agyness és Agyness, icona d'una fonda elegància per a qualsevol futur.

Juan Bielsa

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

 

divendres, 25 de gener del 2008

Franz Marc, pintor de la puresa

Franz Marc (1880-1916), durant tota la seva vida, va ser un buscador de puresa i veritat. En principi, aquestes qualitats no va trobar-les en l’èsser humà. La seva recerca espiritual i artística va encaminar-se, aleshores, cap al món dels animals, als quals veia en qualsevol cas més innocents, més purs. Tots podem admirar a les seves pintures cavalls blaus, gossos, gats... tractats amb amor i poesia. És possible que ja sàpigues que Adolf Hitler va condemnar explícitament els cavalls blaus de Franz Marc i en general tota la seva obra, que va titllar d’”art degenerat”.

Franz Marc va morir jove. Cap a les acaballes de la seva carrera, el seus pensaments sobre l’art i la vida van sofrir notables canvis, sempre mostrant una contínua evolució cap a l’abstracció, i d’alguna manera deixant de banda, almenys en bona mida, les seves idees prèvies sobre la puresa en el món natural. Ës en aquest moment de la seva pràctica artística quan les formes d’animals van desapareixent ostensiblement de les seves obres. L’horitzó vital de Marc era una contínua recerca i un anhel constant de puresa (sempre en un sentit moral i espiritual, és clar). No obstant, no va disposar del temps suficient per donar forma definitiva i portar a terme aquest últim ideal seu sobre l’existència i l’art.

Cadascú de nosaltres té les seves preferències sobre artistes, pintures, moviments artístics... En el meu cas, solament puc dir, ben breument, sense artificis, amb la veu del cor: amo l’obra de Franz Marc.

Juan Bielsa