Carmelo Valero Planas, cantautor nascut a Andorra de Terol però que ja porta molts anys vivint a la Ligúria italiana treballant com a professor d’espanyol, ha publicat un nou CD de música, que porta per títol SIN PRETENSIONES.
La trajectòria com a cantautor de Carmelo Valero ja és considerablement llarga, amb molts i excel·lents treballs musicals concretats en uns quants CDs de música. També ha realitzat gires musicals per nombrosos països; ha cantat entre altres llocs a ciutats i pobles d’Itàlia, a Istambul, a Kènia, a les illes Maldives, a Trinidad i Tobago...
Com no podia ser d’una altra manera, Carmelo Valero també ha cantat a la seva localitat natal, Andorra de Terol, en bastants ocasions, en concerts que sempre tenen una gran acollida popular. El cantautor andorrà mostra en tot moment una autèntica passió i un amor gegant per Andorra, la Tierra Baja i per Aragó sencer.
En aquest nou CD poden sentir-se cançons tan boniques com QUISIERA..., RETRATO, RAÍCES, LO QUE ME FALTA, LLÀGRIMES DE TARDOR... En realitat es molt difícil assenyalar "els millors" temes del disc, per l’excel·lent qualitat de tots ells, i cadascú hi pot trobar les seves particulars jòies; algunes cançons tenen un delicat, per a mi exquisit, punt romàntic (particularment, aquestes són les meves preferides, que sento una vegada i una altra sense cansar-me), d'altres tenen un intel·ligent to irònic, o un caràcter més social, però totes comparteixen l’amor per l’Aragó i la poesia. En realitat Carmelo Valero és un poeta total, un autèntic trobador contemporani.
Al CD s’inclou la cançó NO SALUDA, la lletra de la qual pertany a un poema meu amb el mateix títol. Aquest poema el vaig escriure originalment en aragonès comú i el vaig publicar a la revista FUELLAS, publicada a Osca pel CONSELLO D’A FABLA ARAGONESA, acompanyat d’unes boniques il·lustracions de Francho Nagore, gran poeta, artista i lingüista. Algun any més tard vaig fer una traducció d’aquest poema al castellà-aragonès (en aquest cas a un castellà-aragonès prou castellanitzat, si val l’expressió, molt més que no pas altres poemes meus escrits en aquesta modalitat lingüística). Aquesta traducció va sortir publicada a CIERZO, revista mensual andorrana.
D’aquesta manera, curiosament, NO SALUDA surt musicat a la llum pública en castellà-aragonès i no en aragonès comú o estàndar, en què va ser escrit l’original. Cal dir que Carmelo Valero, llògicament, no parla l’aragonès comú, però com un gran nombre d’andorrans ama i empra sempre que li és possible (tenint en compte que resideix a Gènova) les paraules i girs de la nostra modalitat lingüística particular, tan sumament rica i per desgràcia amenaçada de desaparició, devant l’incúria més absoluta d’aquells que tenen la potestat i l’obligació de protegir-la.
Aquí pots llegir la lletra de la cançó NO SALUDA, inclosa en el disc de
Carmelo Valero Planas.
Pel que fa al balanç final del treball musical del que parlem, com a autor de la lletra d’una de les cançons,
solament puc dir, amb la màxima objectivitat de què soc capaç, que el CD és en el seu conjunt magnífic, per a mi sense dubte una veritable jòia, una agradable troballa, on Carmelo Valero ens mostra el seu complet mestratge com artista. Solament cal sentir els temes per poder comprobar-ho. I pel que fa a la cançó NO SALUDA únicament puc dir que és meravellosa, deliciosa, i que s’integra molt bé amb la resta de les composicions del disc.
I no és pas gens fàcil que jo faci servir els generosos adjectius de dalt, per tal com sóc extremadament exigent pel que fa a música i cançons. Cadascú de nosaltres té les seves particulars idees sobre art. En el meu cas crec profundament que la POESIA, la MÚSICA i la DANÇA conformen el cim de la bellesa i les realitzacions del gènere humà, són les reines sagrades de totes les ARTS.
A continuació publico la lletra d’una de les cançons del disc, que és del mateix Carmelo Valero Planas, i que va escriure a partir d’una experiència personal a terres on ja l’Ebre, a la Terra Alta, havent deixat l’Aragó, s’adentra en territori català camí de la mar. Un vi amb la denominació “Llàgrimes de tardor” va desencadenar un seguit d’inspiracions i vivències en el nostre cantautor que es van concretar en una ben bonica i emotiva cançó.
Juan Bielsa
El verano se retira
y se lleva su calor,
están naciendo en tus viñas
llàgrimes de tardor.
Antes de morir, el Ebro
convierte el delta en verdor,
sufre y guarda en su recuerdo
llàgrimes de tardor.
Manos que saben su faena,
tierra, sol, agua y calor
de Garnacha y Cariñena
son llàgrimes de tardor.
Y cuando las nubes lloran,
las uvas toman color
y sus racimos se inmolan
en llàgrimes de tardor.
Ploran los secos sarmientos
de nostalgia y pundonor.
Su muerte anuncia a los vientos
llàgrimes de tardor.
Sangre de guerra lejana,
llàgrimes vermell color,
quiero la pau que derraman
tus llàgrimes de tardor.
Terra Alta, terra lliure,
qué bien haces tu labor,
qué contenta distribuyes
les llàgrimes de tardor.
Llàgrimes de otoño, quiero
gustar tu recio sabor
pa’ olvidar momentos negros,
¡ay llàgrimes de tardor!
El día que yo me vaya
no paséis pena o dolor,
quiero que llenéis mi caja
de llàgrimes de tardor.
