Bella religió sense adeptes

Pintura original de Juan Bielsa

Oli i tinta xinesa sobre taula

60'6 x 104'2 cm

800 €

La nit és femenina

Sí al negre. Sí a la nit. Sí a la potencialitat pura.

I és que l'elegància és d'atzabeja. No, no és retre culte a l'estètica gòtica, ni reivindicar la malenconia. És reconèixer la pura bellesa a la que el negre constantment dóna cabuda.

Del negre sorgeixen les distàncies que ens uneixen a allò desconegut. En el negre viuen i reneixen els astres, i en els seus espais interiors naveguen en silenci paradisos. De negres uniformes o estrellats brolla el misteri que anuncia totes les possibilitats, oferint cels sense límits a altíssims somnis.

¿Algú coneix el tresors que ens esperen a la nit? És el ventre infinit. És l'innocència d'un temps sense marges. És allò radicalment subtil que solament albirem amb l'ànima. Nit, ¿què ens amagues al teu si, que sigui nou, que sigui bell, fet de realitat? Després de l'esclat de tot el que és aparent i fugitiu, després de la cremor de tot estiu, la nit punteja, no tan llunyana. No tinguis fred, amor, l'estrella dels teus somnis resplendeix allà dalt.

Caldrà que ho reconeguem, tot a la nostra vida avança cap a la nit, sempre. Tot a ella ens porta, és la referència de tot batec, es el camp i el seu llindar, arribada i inici. És el que roman per sempre, allò que dóna vida des d'el fons, es la font d'aigua fresqueta. És el silenci que acull els sons, són les cançons.

Tots els instants es drecen sobre frescors nocturnes. S'eleven llums sobre una buida plenitud.

La nit és femenina perquè al seu si es formen mons. Universos daurats, mars d'argent en planetes de vida bressen sos cabals al seu llit. La nit és una Idea de Dona. Tot en ella és creació. D'allò que és impossible sorgeixen ànimes amb vocació d'amar i de ser amades. D'allò que és impossible emergeix tot el que el cor busca, tot el que sempre hem somniat contemplant les constel·lacions.

Juan Bielsa

 

El camí dels somnis

Amb el temps coses que ja teníem prou clares es van clarificant més i més. Coses que pertanyen a la nostra filosofia quotidiana, vull dir. Arriba un moment en què ens trobem devant d'un rierol amb les aigües fresques, meravellosament transparents. Eureka! Ja no hi ha cap dubte. La vida ha acumulat proves irrefutables sobre alguna qüestió important. I ja no importa massa a partir d'aquesta comprensió interior el que puguin dir especialistes, familiars o gent benintencionada.

Una conclusió, per exemple, ben senzilla : La contínua satisfacció del desig immediat, a mig i llarg termini, no mena a cap bon port. És a dir, satisfer els nostres apetits, siguin del tipus que siguin, sense un sistema que els ponderi, i en el seu cas refreni amb coherència i fermesa, comporta males conseqüències, a vegades nefastes. Tot aixó semblen paraules d'un moralista, tot el contrari del que sóc.

Un dels actius més importants amb els que comptem és la nostra autoestima. I aquesta es fonamenta en el grau de coherència entre la nostra "norma" _els nostres ideals, els nostres principis, les nostres determinacions, la nostra "agenda"_ i els nostres actes, el compliment que en fem de tot el que hem pactat amb nosaltres mateixos.

La vida ens va col·locant devant de forma contínua temptacions, visions aparentment suggeridores, "plats" _un darrera l'altre_ que enganyen la vista i el paladar, i no em refereixo precisament a plats ben cuinats llestos per menjar. Si tenim un conjunt d'idees i normes prou clares sabrem com reaccionar en tot moment als estímuls externs. I també cal una força de voluntat ben entrenada (conscientment entrenada). Si no és així caurem continuament en el parany de la mentida, d'allò que és exteriorment seductor... i va, i buit.

És ben senzill, doncs : Tenir els nostres valors i unes normes clares, i tenir la força de voluntat per complir el que hem decidit que és millor per nosaltres; això allunya molta esterilitat, ens pot fer guanyar molts dies de felicitat. Això és una obvietat, molts podrien dir. Cert, però molt poca gent entrena la seva força de voluntat per fer-lo possible quotidianament. I molta gent sí que en té, de valors i normes personals, però els està transgredint amb insistència, amb perseverància, dia rera dia. Falla la voluntat, no hem entrenat la voluntat. O sigui que en aquest cas els suposats principis, deixats de banda _"per una vegada..."_ serveixen de ben poca cosa, han estat derrotats pel desig immediat.

Si adeqüem el que pensem amb el que fem, si tenim coherència, la nostra autoestima anirà creixent com un dia ben fresc i blau al matí, un dia que segur que mereixerà la pena, ple de bellesa, un dia en què podrem avançar complint els nostres somnis. Si actuem guiant-nos solament per la satisfacció immediata del desig de cada moment, la collita serà, sense excepció: un plaer fulgurant, brevíssim, i molts, molts moments, al llarg de dies i mesos i anys, de problemes, de frustracions, d'un continu allunyar-nos d'allò que més estimem, d'allò que fa que la vida pugui ser un viatge ple de sentit.

Juan Bielsa

Hi ha traducció al castellà d'aquest article, originalment escrit en català. Podeu consultar-la a juanbielsa.blogspot.com

 

 

Fada roja

Oli sobre taula

Obra original de Juan Bielsa

 

Entrevista a Jordi Pujol a COM Ràdio

Avui a COM Ràdio he seguit l'entrevista que li fan fet a Jordi Pujol. La meva ubicació política no es trobaria precisament al mateix lloc que la del ex-president de la Generalitat. No obstant, sempre m'he escoltat amb molta atenció (i respecte) les declaracions de Pujol. No hi gaires persones a Catalunya, ni a Espanya, amb una lucidesa i una cultura equiparables a la d'ell.

En aquesta entrevista he parat molt esment, doncs, a les paraules i a les sensacions que ha deixat escapar. I crec que la seva intervenció ha reflectit prou bé l'ambient social i de tota mena que es viu avui a Catalunya: manca de confiança col.lectiva, desencisament polític (que es reflecteix a les baixíssimes participacions electorals), una relació prou tèrbola amb Espanya, que és bidireccional. Segons ell, mai Espanya, durant almenys els darrers vint-i-cinc anys, havia tingut una actitud tan freda i distant, en certs punts negativa, envers Catalunya. Mai Catalunya havia tingut menys influència real, malgrat les aparences, per demanar unes contraprestacions equitatives i justes per part de l'Estat... Mai Catalunya havia estat més menystinguda, tan malament escoltada. Inclús Catalunya, segons Pujol, estava deixant de ser una referència i un model per països com Escòcia, Gal.les o Quebec, com ho havia estat abans.

Crec que aquestes afirmacions reflecteixen prou bé l'ambient que es respira a Catalunya.

A Madrid cal que s'escoltin amb moltíssima atenció paraules com aquestes, que crec que dibuixen prou fidelment un estat d'ànim col.lectiu a Catalunya, que ja s'arrossega des de fa bastant temps. Cal donar unes respostes decisives a aquest estat d'ànim i de coses. Encara hi ha temps per tal que la nafra que s'ha obert no es vagi transformant en ferida i després en infecció. Encara hi ha temps i espais per trobar solucions entre tots a aquest distanciament, a aquest malestar inqüestionable.

Catalunya mereix la màxima atenció per part dels poders públics estatals, un tracte digne, unes inversions dignes, un màxim respecte per les seves propostes i peticions.

Perquè no ho oblidem pas, Catalunya encara és el motor econòmic i en certa mida també cultural d'Espanya. Si falla, tots en serem resposables i en patirem les conseqüències.

Juan Bielsa

 

Escriure en català

Em sembla increïble, a la fi tinc un blog en català. Ja fa tants anys que el vaig aprendre! Amb el temps he anant perdent matisos, molts matisos, però encara tinc ben a dins l'esperit de la llengua, que és l'important.

Amo el català. És suficient.