Agyness Deyn, absoluta elegància

Agyness Deyn
La model desfilant, elegant i màgica.

La model britànica s'ha afiançat sense dubte com un referent obligat en el món de la moda.

Agyness Deyn ja no necessita ser comparada amb cap model per reforçar la seva influència, no necessita més la reiterada cantarella de ser la nova “Kate Moss”. Agyness té una personalitat de contorns ben marcats, que fan que resplendeixi amb llum pròpia com a una icona de ampla volada en l'àmbit de la bellesa i l'estilisme, i inclús molt més enllà, com una dona que transmet tendències d'una forma poderosa.

Elegància serena, suprema, a la que no li cal cap escarafall ni forçar res per imperar. Agyness Deyn il·lumina tot allò amb el que entra en contacte. Res no és convencional en la seva presència, la feminitat que destil·la és sòbria i profunda, sempre amb un segell personalissim. Agyness converteix en elegants, màgicament, els mons que habita. Feminitat en estatat pur, doncs, sempre suggeridora. Si contemplem veritablement, res no hi ha d'andrògin en el seu aspecte, en contraposició a tot allò que algunes i alguns reiteradament apunten.

Agyness s'erigeix en model de present i d'esdevenidor per a una dona bella que no desitja adherir-se a uns estereotips massa encarcarats. Sí, Agyness es indici de futur, bellesa lliure. Amb molt de misteri. La firma de Giorgio Armani va encertar de ple en apostar per la seva elegància captivadora i natural.

Agyness és Agyness. Inconfusible, increïblement única. Potser la tendència actual a emfasitzar les maravelloses possibilitats d'un bonic cabell curt de dona li deu molt a ella. Lluïnt el seu cabell de color ros platí o bé senzillament negre, Agyness és Agyness, icona d'una fonda elegància per a qualsevol futur.

Juan Bielsa

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

 

Franz Marc, pintor de la puresa

Franz Marc (1880-1916), durant tota la seva vida, va ser un buscador de puresa i veritat. En principi, aquestes qualitats no va trobar-les en l’èsser humà. La seva recerca espiritual i artística va encaminar-se, aleshores, cap al món dels animals, als quals veia en qualsevol cas més innocents, més purs. Tots podem admirar a les seves pintures cavalls blaus, gossos, gats... tractats amb amor i poesia. És possible que ja sàpigues que Adolf Hitler va condemnar explícitament els cavalls blaus de Franz Marc i en general tota la seva obra, que va titllar d’”art degenerat”.

Franz Marc va morir jove. Cap a les acaballes de la seva carrera, el seus pensaments sobre l’art i la vida van sofrir notables canvis, sempre mostrant una contínua evolució cap a l’abstracció, i d’alguna manera deixant de banda, almenys en bona mida, les seves idees prèvies sobre la puresa en el món natural. Ës en aquest moment de la seva pràctica artística quan les formes d’animals van desapareixent ostensiblement de les seves obres. L’horitzó vital de Marc era una contínua recerca i un anhel constant de puresa (sempre en un sentit moral i espiritual, és clar). No obstant, no va disposar del temps suficient per donar forma definitiva i portar a terme aquest últim ideal seu sobre l’existència i l’art.

Cadascú de nosaltres té les seves preferències sobre artistes, pintures, moviments artístics... En el meu cas, solament puc dir, ben breument, sense artificis, amb la veu del cor: amo l’obra de Franz Marc.

Juan Bielsa

 

BON NADAL, AMICS

Encara que aquest any, malauradament, no he publicat gaire en aquest blog, no voldria que finalitzés 2007 sense felicitar de tot cor a totes aquelles persones que alguna vegada l'han visitat.

Espero que l'any vinent publicaré amb més assiduitat. De totes formes, he de perfilar definitivament l'orientació del blog. I a més a més, no l'he promocionat en absolut.

I malgrat tot, m'interessa molt fer coses d'importància en aquest blog. Però és veritat, el camí es demostra fent via, no amb vanes paraules.

Ara solament puc desitjar un BON NADAL a la bona gent de Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Rosselló, Franja Oriental d'Aragó, Rosselló i l'Alguer.

Que aquest any vinent sigui una fita per tal que la llengua catalana, encara no del tot normalitzada, faci passes endavant en aquest sentit, sobre tot a la meva comunitat, l'Aragó, on és menystinguda en tants àmbits, tan injustament.

Que aquest any vinent Catalunya pugui avançar amb il·lusio i empenta cap al seu futur, el gran futur que mereix UN GRAN PAÍS, que des de sempre ha estat far de modernitat, solidaritat i creativitat. Que sigui capaç de tenir la norma estatutària que el seu poble es va donar i va aprovar. Que continuï sent un referent de progrés i d'altíssima cultura. Que torni a ser la gran Catalunya, exemple i guia.

Tot el millor per a la gent de bona voluntat.

PAU, PROSPERITAT I FELICITAT PER A TOTHOM!

Juan Bielsa

 

Enter your search terms Submit search form

 

LA LLENGUA DE LA MAR. ABSÈNCIES

No cal dir que darrerament no he escrit gaire en aquest blog (empro "blog" i no "bloc", qüestió de gustos).

En aquest cas podria excusar-me honestament dient que he estat molt ocupat realitzant diferents treballs (inexcusables) que no tenen res a veure amb l'àmbit "online".

No obstant, un aspecte m'intriga a mi mateix, en relació a l'atenció que donaré a aquest blog. Perquè aquest és el meu blog en CATALÀ, aquesta llengua que va ser la meva forma d'expressió privilegiada durant bastants anys de la meva joventut (i això sense haver viscut mai a Catalunya). En català llegia aleshores la majoria dels llibres i revistes, en català escoltava la ràdio, i es cregui o no el meu àmbit cultural era el català, i tot això des d'Andorra de Terol estant. La meva relació amb la llengua catalana era (i encara és) estrictament una relació d'amor.

Però, haig de reconèixer-ho, amb el pas dels anys, altres interessos, altres llengües s'han anat sumant al meu bagatge, i el temps que he dedicat i dedico al català ha minvat. Ja a penes sento ràdio en català, ni llegeixo en català tan assíduament como ho feia... Trist. Bé, el que és essencial no ha canviat, podria dir: el meu amor per les paraules, pels misteris íntims que vehicula la llengua.

Voldria amb aquest blog mantenir ben viu aquest lligam de pur amor que al llarg de la vida he tingut en relació a aquesta llengua que considero també meva. Voldria mantenir ben viva aquesta flama. Aquest és el propòsit. Però solament el temps podrà confirmar si ideal i actes van de la mà. Solament el temps podrà ser testimoni, o no, de la meva fidelitat a la llengua de la mar.

Juan Bielsa

 

 

ELS LLIBRES I L'AMOR

Ordenant la meva vella biblioteca...
Massa volums per a tan poc espai.

Buscava criteris per a ubicar als meus amics
guardats després dels anys que van volar
com boira.

De sobte, els munts de llibres
van caure a terra amb estrèpit.

El meu cor i el dolor.

Hi havia llibres que recollia com un enamorat,
dels quals acariciava lloms i cobertes,
hi havia llibres que amava amb tota la passió de la vida,
hi havia llibres que m'havien convertit en allò que era,
o que m'havien obsequiat esplèndidament
els moments més feliços.
Hi havia llibres que desprenien un record de camins
on havia passejat durant tants d'anys;
havien descansat entre les plantes perfumades
dels vells camps.

Hi havia llibres que havien il·luminat
l'univers de les meves nits, els seus tresors
oberts a l'atzar a la tauleta, vora el llit.

Hi havia llibres celestes que havien impregnat,
amb la seva fragància de rosa humida,
el jardí de l'ànima.

I hi havia uns altres llibres també
que no havien traspassat el llindar
de l'amistat o de l'amor,
que seguien intentant humilment
formar part dels meus somnis.

Ho vaig comprendre:
hi havia llibres amats
i hi havia llibres no amats.

I seguint aquest simple criteri
vaig començar a ordenar de bell nou
la fidel, acariciada, elegantment bella,
jovenívolament enamorada
biblioteca del meu cor.

Juan Bielsa

 

 

LLENGUA MÉS AMADA

perquè l'aire de les tuques va ser
la seva real cambra
(la seva corona alta)

perquè el seu cant el van cantar
i el van besar tronades
(el van sentir les flors perdudes)

perquè la seva casa només va ser
la pobra gruta de les fades
(la seva llum candeletes de somnis)

per això
               la meva llengua
                                          llengua més amada

perquè les seves veus van deixar de ser solament veus
y en l'absència i l'unió amb tot
en segles i segles de silenci
es van barrejar amb la boira i amb el sol
amb les olors de les pluges a la terra
amb les ovelles a les flames i a la set del camí
amb el somriure d'un nen amb pilotes de draps
(les seves veus van créixer com la flor de neu
als cingles oblidats)

perquè la seva veu va ser
veu d'ara i de present i d'infinit
i no de fronteres ni de força
ni de foscos pensaments

perquè com un savi va viure sempre
a la seva ermita sense desitjos
(res no va voler d'accions folles a aquest món
res dels que maten o els que odien)

perquè per no voler fer mal va preferir quasi morir
y no ferint fugir de tot imperi
(somniava solament
en néixer un dia de les cendres)

perquè la seva gran literatura se sent i està escrita
als pobres masos esfondrats
a les planades ermes
a les remors del cerç i de l'ausín
a la cançó fresqueta de l'alt riu verge
a la cleda querada d'una borda abandonada
a la bruguera salvatge i a l'ocell lliure
i a les clivelles de les planes bíbliques de l'Aragó

perquè van ser els pastors i les muntanyes
i selves habitades per la màgia
el seu brollador de mots

perquè la meva llengua tot i sent alta
es va tornar humil com una vall
la més baixa i la més profunda de les valls
(les seves paraules són paraules d'aigua viva
pujant des de l'arrel de la nit)
perquè la meva llengua es va abaixar fins a l'escarni
de tantes i tantes llengües ben vestides
i les seves paraules tot i sent les més boniques
van endurar dignes el fuet i tanta lletja rialla

perquè quasi la meva llengua es va abaixar fins a l'oblit
per això
               per això
la meva llengua
                           llengua més amada
sí
     aragonès de la meva ànima
                                                  llengua més amada

Juan Bielsa