BON NADAL, AMICS

Encara que aquest any, malauradament, no he publicat gaire en aquest blog, no voldria que finalitzés 2007 sense felicitar de tot cor a totes aquelles persones que alguna vegada l'han visitat.

Espero que l'any vinent publicaré amb més assiduitat. De totes formes, he de perfilar definitivament l'orientació del blog. I a més a més, no l'he promocionat en absolut.

I malgrat tot, m'interessa molt fer coses d'importància en aquest blog. Però és veritat, el camí es demostra fent via, no amb vanes paraules.

Ara solament puc desitjar un BON NADAL a la bona gent de Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Rosselló, Franja Oriental d'Aragó, Rosselló i l'Alguer.

Que aquest any vinent sigui una fita per tal que la llengua catalana, encara no del tot normalitzada, faci passes endavant en aquest sentit, sobre tot a la meva comunitat, l'Aragó, on és menystinguda en tants àmbits, tan injustament.

Que aquest any vinent Catalunya pugui avançar amb il·lusio i empenta cap al seu futur, el gran futur que mereix UN GRAN PAÍS, que des de sempre ha estat far de modernitat, solidaritat i creativitat. Que sigui capaç de tenir la norma estatutària que el seu poble es va donar i va aprovar. Que continuï sent un referent de progrés i d'altíssima cultura. Que torni a ser la gran Catalunya, exemple i guia.

Tot el millor per a la gent de bona voluntat.

PAU, PROSPERITAT I FELICITAT PER A TOTHOM!

Juan Bielsa

 

Enter your search terms Submit search form

 

LA LLENGUA DE LA MAR. ABSÈNCIES

No cal dir que darrerament no he escrit gaire en aquest blog (empro "blog" i no "bloc", qüestió de gustos).

En aquest cas podria excusar-me honestament dient que he estat molt ocupat realitzant diferents treballs (inexcusables) que no tenen res a veure amb l'àmbit "online".

No obstant, un aspecte m'intriga a mi mateix, en relació a l'atenció que donaré a aquest blog. Perquè aquest és el meu blog en CATALÀ, aquesta llengua que va ser la meva forma d'expressió privilegiada durant bastants anys de la meva joventut (i això sense haver viscut mai a Catalunya). En català llegia aleshores la majoria dels llibres i revistes, en català escoltava la ràdio, i es cregui o no el meu àmbit cultural era el català, i tot això des d'Andorra de Terol estant. La meva relació amb la llengua catalana era (i encara és) estrictament una relació d'amor.

Però, haig de reconèixer-ho, amb el pas dels anys, altres interessos, altres llengües s'han anat sumant al meu bagatge, i el temps que he dedicat i dedico al català ha minvat. Ja a penes sento ràdio en català, ni llegeixo en català tan assíduament como ho feia... Trist. Bé, el que és essencial no ha canviat, podria dir: el meu amor per les paraules, pels misteris íntims que vehicula la llengua.

Voldria amb aquest blog mantenir ben viu aquest lligam de pur amor que al llarg de la vida he tingut en relació a aquesta llengua que considero també meva. Voldria mantenir ben viva aquesta flama. Aquest és el propòsit. Però solament el temps podrà confirmar si ideal i actes van de la mà. Solament el temps podrà ser testimoni, o no, de la meva fidelitat a la llengua de la mar.

Juan Bielsa

 

 

ELS LLIBRES I L'AMOR

Ordenant la meva vella biblioteca...
Massa volums per a tan poc espai.

Buscava criteris per a ubicar als meus amics
guardats després dels anys que van volar
com boira.

De sobte, els munts de llibres
van caure a terra amb estrèpit.

El meu cor i el dolor.

Hi havia llibres que recollia com un enamorat,
dels quals acariciava lloms i cobertes,
hi havia llibres que amava amb tota la passió de la vida,
hi havia llibres que m'havien convertit en allò que era,
o que m'havien obsequiat esplèndidament
els moments més feliços.
Hi havia llibres que desprenien un record de camins
on havia passejat durant tants d'anys;
havien descansat entre les plantes perfumades
dels vells camps.

Hi havia llibres que havien il·luminat
l'univers de les meves nits, els seus tresors
oberts a l'atzar a la tauleta, vora el llit.

Hi havia llibres celestes que havien impregnat,
amb la seva fragància de rosa humida,
el jardí de l'ànima.

I hi havia uns altres llibres també
que no havien traspassat el llindar
de l'amistat o de l'amor,
que seguien intentant humilment
formar part dels meus somnis.

Ho vaig comprendre:
hi havia llibres amats
i hi havia llibres no amats.

I seguint aquest simple criteri
vaig començar a ordenar de bell nou
la fidel, acariciada, elegantment bella,
jovenívolament enamorada
biblioteca del meu cor.

Juan Bielsa

 

 

LLENGUA MÉS AMADA

perquè l'aire de les tuques va ser
la seva real cambra
(la seva corona alta)

perquè el seu cant el van cantar
i el van besar tronades
(el van sentir les flors perdudes)

perquè la seva casa només va ser
la pobra gruta de les fades
(la seva llum candeletes de somnis)

per això
               la meva llengua
                                          llengua més amada

perquè les seves veus van deixar de ser solament veus
y en l'absència i l'unió amb tot
en segles i segles de silenci
es van barrejar amb la boira i amb el sol
amb les olors de les pluges a la terra
amb les ovelles a les flames i a la set del camí
amb el somriure d'un nen amb pilotes de draps
(les seves veus van créixer com la flor de neu
als cingles oblidats)

perquè la seva veu va ser
veu d'ara i de present i d'infinit
i no de fronteres ni de força
ni de foscos pensaments

perquè com un savi va viure sempre
a la seva ermita sense desitjos
(res no va voler d'accions folles a aquest món
res dels que maten o els que odien)

perquè per no voler fer mal va preferir quasi morir
y no ferint fugir de tot imperi
(somniava solament
en néixer un dia de les cendres)

perquè la seva gran literatura se sent i està escrita
als pobres masos esfondrats
a les planades ermes
a les remors del cerç i de l'ausín
a la cançó fresqueta de l'alt riu verge
a la cleda querada d'una borda abandonada
a la bruguera salvatge i a l'ocell lliure
i a les clivelles de les planes bíbliques de l'Aragó

perquè van ser els pastors i les muntanyes
i selves habitades per la màgia
el seu brollador de mots

perquè la meva llengua tot i sent alta
es va tornar humil com una vall
la més baixa i la més profunda de les valls
(les seves paraules són paraules d'aigua viva
pujant des de l'arrel de la nit)
perquè la meva llengua es va abaixar fins a l'escarni
de tantes i tantes llengües ben vestides
i les seves paraules tot i sent les més boniques
van endurar dignes el fuet i tanta lletja rialla

perquè quasi la meva llengua es va abaixar fins a l'oblit
per això
               per això
la meva llengua
                           llengua més amada
sí
     aragonès de la meva ànima
                                                  llengua més amada

Juan Bielsa

 

SILENCI I BELLESA

En aquests temps en què vivim crec que la confusió predomina, sorolls de tota mena ens dificulten veure i escoltar allò que més ens importa, allò que més ens interessa, allò que ens pot aportar bones dosis de felicitat.

No hi ha receptes màgiques per a lluitar contra aquesta confusió omnipresent. Cadascú és molt lliure de triar els mètodes que consideri oportuns per guanyar-se una necessària serenitat, una mica de coherència, claredat en la visió i els objectius.

Per la meva part cada vegada tinc més fe en el silenci. Silenci físic i silenci mental (una veritable higiene). Les més meravelloses filosofies i religions han donat pas moltes vegades a sorprenents aberracions i extremes crueltats. Silenci doncs, deixem que parli ara el silenci, ja hem parlat massa tots plegats.

Una altra eina que ens pot servir per a fer qualque claror en el nostre maremàgnum contemporani és la bellesa, la recerca de la bellesa, el gaudiment del que és bo en la seva simplicitat, la delectació en el que és bonic sense ostentació. Hi ha micro-universos de bellesa que contenen tanta llum, misteri i fantasia com els universos físics poblats d'estels i d'infinit.

Silenci (que és meditació, que és contemplació, que és autèntica religió) i bellesa (que és art, que és esperança, que és joc, que pot ser també la casa de l'amor). Devant de tanta boira, dos immenses lluminàries.

Juan Bielsa

 

Dança de silenci

Voldria que les meves creacions pictòriques fossin el resultat madur d'una atenció centrada sobre un treball interior, espiritual.

Les meves obres... Jo voldria que en fossin oracions, autèntiques oracions. Ja sé que tot això no està precisament "de moda" actualment. Però què voleu, és això el que m'apassiona, el que estudio, el que manté les meves esperances. És això el que il·lumina les cambres de la meva vida, l'omple de llum de sols amables, o de pluges pacífiques cantant en el silenci, amb lluïssors de somni en cada cosa.

Una oració sincera, arrecerada sobre el castell del cor, és això el que considero important. Amb el pas del temps, increïblement, sense adonar-me'n, he anant perdent interès per aficions que realment m'agradaven molt: esports, futbol... Inclús he perdut part de la meva inclinació natural per temes com la lingüística o algun tipus d'art que considero superficial (encara que, també, ben interessant i necessari).

Així doncs, cada artista tracta d'expressar la passió que emergeix del seu si. Jo voldria crear partint d'una dança de l'Infinit, d'un silenci receptiu, d'una meravellosa operació que s'endinsa en la pau i l'amor. El camí d'una perseverant oració amb expressió artística, aquest és el camí _la dolça, meravellosa força_ que em porta a pintar.

Juan Bielsa

 

Simfonia de cors

Pintura original de Juan Bielsa

Oli sobre taula

69'1 x 58'1 cm

700 €

Bella religió sense adeptes

Pintura original de Juan Bielsa

Oli i tinta xinesa sobre taula

60'6 x 104'2 cm

800 €

La nit és femenina

Sí al negre. Sí a la nit. Sí a la potencialitat pura.

I és que l'elegància és d'atzabeja. No, no és retre culte a l'estètica gòtica, ni reivindicar la malenconia. És reconèixer la pura bellesa a la que el negre constantment dóna cabuda.

Del negre sorgeixen les distàncies que ens uneixen a allò desconegut. En el negre viuen i reneixen els astres, i en els seus espais interiors naveguen en silenci paradisos. De negres uniformes o estrellats brolla el misteri que anuncia totes les possibilitats, oferint cels sense límits a altíssims somnis.

¿Algú coneix el tresors que ens esperen a la nit? És el ventre infinit. És l'innocència d'un temps sense marges. És allò radicalment subtil que solament albirem amb l'ànima. Nit, ¿què ens amagues al teu si, que sigui nou, que sigui bell, fet de realitat? Després de l'esclat de tot el que és aparent i fugitiu, després de la cremor de tot estiu, la nit punteja, no tan llunyana. No tinguis fred, amor, l'estrella dels teus somnis resplendeix allà dalt.

Caldrà que ho reconeguem, tot a la nostra vida avança cap a la nit, sempre. Tot a ella ens porta, és la referència de tot batec, es el camp i el seu llindar, arribada i inici. És el que roman per sempre, allò que dóna vida des d'el fons, es la font d'aigua fresqueta. És el silenci que acull els sons, són les cançons.

Tots els instants es drecen sobre frescors nocturnes. S'eleven llums sobre una buida plenitud.

La nit és femenina perquè al seu si es formen mons. Universos daurats, mars d'argent en planetes de vida bressen sos cabals al seu llit. La nit és una Idea de Dona. Tot en ella és creació. D'allò que és impossible sorgeixen ànimes amb vocació d'amar i de ser amades. D'allò que és impossible emergeix tot el que el cor busca, tot el que sempre hem somniat contemplant les constel·lacions.

Juan Bielsa

 

El camí dels somnis

Amb el temps coses que ja teníem prou clares es van clarificant més i més. Coses que pertanyen a la nostra filosofia quotidiana, vull dir. Arriba un moment en què ens trobem devant d'un rierol amb les aigües fresques, meravellosament transparents. Eureka! Ja no hi ha cap dubte. La vida ha acumulat proves irrefutables sobre alguna qüestió important. I ja no importa massa a partir d'aquesta comprensió interior el que puguin dir especialistes, familiars o gent benintencionada.

Una conclusió, per exemple, ben senzilla : La contínua satisfacció del desig immediat, a mig i llarg termini, no mena a cap bon port. És a dir, satisfer els nostres apetits, siguin del tipus que siguin, sense un sistema que els ponderi, i en el seu cas refreni amb coherència i fermesa, comporta males conseqüències, a vegades nefastes. Tot aixó semblen paraules d'un moralista, tot el contrari del que sóc.

Un dels actius més importants amb els que comptem és la nostra autoestima. I aquesta es fonamenta en el grau de coherència entre la nostra "norma" _els nostres ideals, els nostres principis, les nostres determinacions, la nostra "agenda"_ i els nostres actes, el compliment que en fem de tot el que hem pactat amb nosaltres mateixos.

La vida ens va col·locant devant de forma contínua temptacions, visions aparentment suggeridores, "plats" _un darrera l'altre_ que enganyen la vista i el paladar, i no em refereixo precisament a plats ben cuinats llestos per menjar. Si tenim un conjunt d'idees i normes prou clares sabrem com reaccionar en tot moment als estímuls externs. I també cal una força de voluntat ben entrenada (conscientment entrenada). Si no és així caurem continuament en el parany de la mentida, d'allò que és exteriorment seductor... i va, i buit.

És ben senzill, doncs : Tenir els nostres valors i unes normes clares, i tenir la força de voluntat per complir el que hem decidit que és millor per nosaltres; això allunya molta esterilitat, ens pot fer guanyar molts dies de felicitat. Això és una obvietat, molts podrien dir. Cert, però molt poca gent entrena la seva força de voluntat per fer-lo possible quotidianament. I molta gent sí que en té, de valors i normes personals, però els està transgredint amb insistència, amb perseverància, dia rera dia. Falla la voluntat, no hem entrenat la voluntat. O sigui que en aquest cas els suposats principis, deixats de banda _"per una vegada..."_ serveixen de ben poca cosa, han estat derrotats pel desig immediat.

Si adeqüem el que pensem amb el que fem, si tenim coherència, la nostra autoestima anirà creixent com un dia ben fresc i blau al matí, un dia que segur que mereixerà la pena, ple de bellesa, un dia en què podrem avançar complint els nostres somnis. Si actuem guiant-nos solament per la satisfacció immediata del desig de cada moment, la collita serà, sense excepció: un plaer fulgurant, brevíssim, i molts, molts moments, al llarg de dies i mesos i anys, de problemes, de frustracions, d'un continu allunyar-nos d'allò que més estimem, d'allò que fa que la vida pugui ser un viatge ple de sentit.

Juan Bielsa

Hi ha traducció al castellà d'aquest article, originalment escrit en català. Podeu consultar-la a juanbielsa.blogspot.com

 

 

Fada roja

Oli sobre taula

Obra original de Juan Bielsa

 

Entrevista a Jordi Pujol a COM Ràdio

Avui a COM Ràdio he seguit l'entrevista que li fan fet a Jordi Pujol. La meva ubicació política no es trobaria precisament al mateix lloc que la del ex-president de la Generalitat. No obstant, sempre m'he escoltat amb molta atenció (i respecte) les declaracions de Pujol. No hi gaires persones a Catalunya, ni a Espanya, amb una lucidesa i una cultura equiparables a la d'ell.

En aquesta entrevista he parat molt esment, doncs, a les paraules i a les sensacions que ha deixat escapar. I crec que la seva intervenció ha reflectit prou bé l'ambient social i de tota mena que es viu avui a Catalunya: manca de confiança col.lectiva, desencisament polític (que es reflecteix a les baixíssimes participacions electorals), una relació prou tèrbola amb Espanya, que és bidireccional. Segons ell, mai Espanya, durant almenys els darrers vint-i-cinc anys, havia tingut una actitud tan freda i distant, en certs punts negativa, envers Catalunya. Mai Catalunya havia tingut menys influència real, malgrat les aparences, per demanar unes contraprestacions equitatives i justes per part de l'Estat... Mai Catalunya havia estat més menystinguda, tan malament escoltada. Inclús Catalunya, segons Pujol, estava deixant de ser una referència i un model per països com Escòcia, Gal.les o Quebec, com ho havia estat abans.

Crec que aquestes afirmacions reflecteixen prou bé l'ambient que es respira a Catalunya.

A Madrid cal que s'escoltin amb moltíssima atenció paraules com aquestes, que crec que dibuixen prou fidelment un estat d'ànim col.lectiu a Catalunya, que ja s'arrossega des de fa bastant temps. Cal donar unes respostes decisives a aquest estat d'ànim i de coses. Encara hi ha temps per tal que la nafra que s'ha obert no es vagi transformant en ferida i després en infecció. Encara hi ha temps i espais per trobar solucions entre tots a aquest distanciament, a aquest malestar inqüestionable.

Catalunya mereix la màxima atenció per part dels poders públics estatals, un tracte digne, unes inversions dignes, un màxim respecte per les seves propostes i peticions.

Perquè no ho oblidem pas, Catalunya encara és el motor econòmic i en certa mida també cultural d'Espanya. Si falla, tots en serem resposables i en patirem les conseqüències.

Juan Bielsa

 

Escriure en català

Em sembla increïble, a la fi tinc un blog en català. Ja fa tants anys que el vaig aprendre! Amb el temps he anant perdent matisos, molts matisos, però encara tinc ben a dins l'esperit de la llengua, que és l'important.

Amo el català. És suficient.