Entrevista a Jordi Pujol a COM Ràdio
Avui a COM Ràdio he seguit l'entrevista que li fan fet a Jordi Pujol. La meva ubicació política no es trobaria precisament al mateix lloc que la del ex-president de la Generalitat. No obstant, sempre m'he escoltat amb molta atenció (i respecte) les declaracions de Pujol. No hi gaires persones a Catalunya, ni a Espanya, amb una lucidesa i una cultura equiparables a la d'ell.
En aquesta entrevista he parat molt esment, doncs, a les paraules i a les sensacions que ha deixat escapar. I crec que la seva intervenció ha reflectit prou bé l'ambient social i de tota mena que es viu avui a Catalunya: manca de confiança col.lectiva, desencisament polític (que es reflecteix a les baixíssimes participacions electorals), una relació prou tèrbola amb Espanya, que és bidireccional. Segons ell, mai Espanya, durant almenys els darrers vint-i-cinc anys, havia tingut una actitud tan freda i distant, en certs punts negativa, envers Catalunya. Mai Catalunya havia tingut menys influència real, malgrat les aparences, per demanar unes contraprestacions equitatives i justes per part de l'Estat... Mai Catalunya havia estat més menystinguda, tan malament escoltada. Inclús Catalunya, segons Pujol, estava deixant de ser una referència i un model per països com Escòcia, Gal.les o Quebec, com ho havia estat abans.
Crec que aquestes afirmacions reflecteixen prou bé l'ambient que es respira a Catalunya.
A Madrid cal que s'escoltin amb moltíssima atenció paraules com aquestes, que crec que dibuixen prou fidelment un estat d'ànim col.lectiu a Catalunya, que ja s'arrossega des de fa bastant temps. Cal donar unes respostes decisives a aquest estat d'ànim i de coses. Encara hi ha temps per tal que la nafra que s'ha obert no es vagi transformant en ferida i després en infecció. Encara hi ha temps i espais per trobar solucions entre tots a aquest distanciament, a aquest malestar inqüestionable.
Catalunya mereix la màxima atenció per part dels poders públics estatals, un tracte digne, unes inversions dignes, un màxim respecte per les seves propostes i peticions.
Perquè no ho oblidem pas, Catalunya encara és el motor econòmic i en certa mida també cultural d'Espanya. Si falla, tots en serem resposables i en patirem les conseqüències.
