Amb el temps coses que ja teníem prou clares es van clarificant més i més. Coses que pertanyen a la nostra filosofia quotidiana, vull dir. Arriba un moment en què ens trobem devant d'un rierol amb les aigües fresques, meravellosament transparents. Eureka! Ja no hi ha cap dubte. La vida ha acumulat proves irrefutables sobre alguna qüestió important. I ja no importa massa a partir d'aquesta comprensió interior el que puguin dir especialistes, familiars o gent benintencionada.
Una conclusió, per exemple, ben senzilla : La contínua satisfacció del desig immediat, a mig i llarg termini, no mena a cap bon port. És a dir, satisfer els nostres apetits, siguin del tipus que siguin, sense un sistema que els ponderi, i en el seu cas refreni amb coherència i fermesa, comporta males conseqüències, a vegades nefastes. Tot aixó semblen paraules d'un moralista, tot el contrari del que sóc.
Un dels actius més importants amb els que comptem és la nostra autoestima. I aquesta es fonamenta en el grau de coherència entre la nostra "norma" _els nostres ideals, els nostres principis, les nostres determinacions, la nostra "agenda"_ i els nostres actes, el compliment que en fem de tot el que hem pactat amb nosaltres mateixos.
La vida ens va col·locant devant de forma contínua temptacions, visions aparentment suggeridores, "plats" _un darrera l'altre_ que enganyen la vista i el paladar, i no em refereixo precisament a plats ben cuinats llestos per menjar. Si tenim un conjunt d'idees i normes prou clares sabrem com reaccionar en tot moment als estímuls externs. I també cal una força de voluntat ben entrenada (conscientment entrenada). Si no és així caurem continuament en el parany de la mentida, d'allò que és exteriorment seductor... i va, i buit.
És ben senzill, doncs : Tenir els nostres valors i unes normes clares, i tenir la força de voluntat per complir el que hem decidit que és millor per nosaltres; això allunya molta esterilitat, ens pot fer guanyar molts dies de felicitat. Això és una obvietat, molts podrien dir. Cert, però molt poca gent entrena la seva força de voluntat per fer-lo possible quotidianament. I molta gent sí que en té, de valors i normes personals, però els està transgredint amb insistència, amb perseverància, dia rera dia. Falla la voluntat, no hem entrenat la voluntat. O sigui que en aquest cas els suposats principis, deixats de banda _"per una vegada..."_ serveixen de ben poca cosa, han estat derrotats pel desig immediat.
Si adeqüem el que pensem amb el que fem, si tenim coherència, la nostra autoestima anirà creixent com un dia ben fresc i blau al matí, un dia que segur que mereixerà la pena, ple de bellesa, un dia en què podrem avançar complint els nostres somnis. Si actuem guiant-nos solament per la satisfacció immediata del desig de cada moment, la collita serà, sense excepció: un plaer fulgurant, brevíssim, i molts, molts moments, al llarg de dies i mesos i anys, de problemes, de frustracions, d'un continu allunyar-nos d'allò que més estimem, d'allò que fa que la vida pugui ser un viatge ple de sentit.
Hi ha traducció al castellà d'aquest article, originalment escrit en català. Podeu consultar-la a juanbielsa.blogspot.com
