La nit és femenina

Sí al negre. Sí a la nit. Sí a la potencialitat pura.

I és que l'elegància és d'atzabeja. No, no és retre culte a l'estètica gòtica, ni reivindicar la malenconia. És reconèixer la pura bellesa a la que el negre constantment dóna cabuda.

Del negre sorgeixen les distàncies que ens uneixen a allò desconegut. En el negre viuen i reneixen els astres, i en els seus espais interiors naveguen en silenci paradisos. De negres uniformes o estrellats brolla el misteri que anuncia totes les possibilitats, oferint cels sense límits a altíssims somnis.

¿Algú coneix el tresors que ens esperen a la nit? És el ventre infinit. És l'innocència d'un temps sense marges. És allò radicalment subtil que solament albirem amb l'ànima. Nit, ¿què ens amagues al teu si, que sigui nou, que sigui bell, fet de realitat? Després de l'esclat de tot el que és aparent i fugitiu, després de la cremor de tot estiu, la nit punteja, no tan llunyana. No tinguis fred, amor, l'estrella dels teus somnis resplendeix allà dalt.

Caldrà que ho reconeguem, tot a la nostra vida avança cap a la nit, sempre. Tot a ella ens porta, és la referència de tot batec, es el camp i el seu llindar, arribada i inici. És el que roman per sempre, allò que dóna vida des d'el fons, es la font d'aigua fresqueta. És el silenci que acull els sons, són les cançons.

Tots els instants es drecen sobre frescors nocturnes. S'eleven llums sobre una buida plenitud.

La nit és femenina perquè al seu si es formen mons. Universos daurats, mars d'argent en planetes de vida bressen sos cabals al seu llit. La nit és una Idea de Dona. Tot en ella és creació. D'allò que és impossible sorgeixen ànimes amb vocació d'amar i de ser amades. D'allò que és impossible emergeix tot el que el cor busca, tot el que sempre hem somniat contemplant les constel·lacions.

Juan Bielsa