Dança de silenci
Voldria que les meves creacions pictòriques fossin el resultat madur d'una atenció centrada sobre un treball interior, espiritual.
Les meves obres... Jo voldria que en fossin oracions, autèntiques oracions. Ja sé que tot això no està precisament "de moda" actualment. Però què voleu, és això el que m'apassiona, el que estudio, el que manté les meves esperances. És això el que il·lumina les cambres de la meva vida, l'omple de llum de sols amables, o de pluges pacífiques cantant en el silenci, amb lluïssors de somni en cada cosa.
Una oració sincera, arrecerada sobre el castell del cor, és això el que considero important. Amb el pas del temps, increïblement, sense adonar-me'n, he anant perdent interès per aficions que realment m'agradaven molt: esports, futbol... Inclús he perdut part de la meva inclinació natural per temes com la lingüística o algun tipus d'art que considero superficial (encara que, també, ben interessant i necessari).
Així doncs, cada artista tracta d'expressar la passió que emergeix del seu si. Jo voldria crear partint d'una dança de l'Infinit, d'un silenci receptiu, d'una meravellosa operació que s'endinsa en la pau i l'amor. El camí d'una perseverant oració amb expressió artística, aquest és el camí _la dolça, meravellosa força_ que em porta a pintar.
Juan Bielsa
