SILENCI I BELLESA

En aquests temps en què vivim crec que la confusió predomina, sorolls de tota mena ens dificulten veure i escoltar allò que més ens importa, allò que més ens interessa, allò que ens pot aportar bones dosis de felicitat.

No hi ha receptes màgiques per a lluitar contra aquesta confusió omnipresent. Cadascú és molt lliure de triar els mètodes que consideri oportuns per guanyar-se una necessària serenitat, una mica de coherència, claredat en la visió i els objectius.

Per la meva part cada vegada tinc més fe en el silenci. Silenci físic i silenci mental (una veritable higiene). Les més meravelloses filosofies i religions han donat pas moltes vegades a sorprenents aberracions i extremes crueltats. Silenci doncs, deixem que parli ara el silenci, ja hem parlat massa tots plegats.

Una altra eina que ens pot servir per a fer qualque claror en el nostre maremàgnum contemporani és la bellesa, la recerca de la bellesa, el gaudiment del que és bo en la seva simplicitat, la delectació en el que és bonic sense ostentació. Hi ha micro-universos de bellesa que contenen tanta llum, misteri i fantasia com els universos físics poblats d'estels i d'infinit.

Silenci (que és meditació, que és contemplació, que és autèntica religió) i bellesa (que és art, que és esperança, que és joc, que pot ser també la casa de l'amor). Devant de tanta boira, dos immenses lluminàries.

Juan Bielsa