dimecres, 26 de desembre del 2007

BON NADAL, AMICS

Encara que aquest any, malauradament, no he publicat gaire en aquest blog, no voldria que finalitzés 2007 sense felicitar de tot cor a totes aquelles persones que alguna vegada l'han visitat.

Espero que l'any vinent publicaré amb més assiduitat. De totes formes, he de perfilar definitivament l'orientació del blog. I a més a més, no l'he promocionat en absolut.

I malgrat tot, m'interessa molt fer coses d'importància en aquest blog. Però és veritat, el camí es demostra fent via, no amb vanes paraules.

Ara solament puc desitjar un BON NADAL a la bona gent de Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Rosselló, Franja Oriental d'Aragó, Rosselló i l'Alguer.

Que aquest any vinent sigui una fita per tal que la llengua catalana, encara no del tot normalitzada, faci passes endavant en aquest sentit, sobre tot a la meva comunitat, l'Aragó, on és menystinguda en tants àmbits, tan injustament.

Que aquest any vinent Catalunya pugui avançar amb il·lusio i empenta cap al seu futur, el gran futur que mereix UN GRAN PAÍS, que des de sempre ha estat far de modernitat, solidaritat i creativitat. Que sigui capaç de tenir la norma estatutària que el seu poble es va donar i va aprovar. Que continuï sent un referent de progrés i d'altíssima cultura. Que torni a ser la gran Catalunya, exemple i guia.

Tot el millor per a la gent de bona voluntat.

PAU, PROSPERITAT I FELICITAT PER A TOTHOM!


Juan Bielsa

 

Google

dimarts, 11 de desembre del 2007

 

LA LLENGUA DE LA MAR. ABSÈNCIES

No cal dir que darrerament no he escrit gaire en aquest blog (empro "blog" i no "bloc", qüestió de gustos).

En aquest cas podria excusar-me honestament dient que he estat molt ocupat realitzant diferents treballs (inexcusables) que no tenen res a veure amb l'àmbit "online".

No obstant, un aspecte m'intriga a mi mateix, en relació a l'atenció que donaré a aquest blog. Perquè aquest és el meu blog en CATALÀ, aquesta llengua que va ser la meva forma d'expressió privilegiada durant bastants anys de la meva joventut (i això sense haver viscut mai a Catalunya). En català llegia aleshores la majoria dels llibres i revistes, en català escoltava la ràdio, i es cregui o no el meu àmbit cultural era el català, i tot això des d'Andorra de Terol estant. La meva relació amb la llengua catalana era (i encara és) estrictament una relació d'amor.

Però, haig de reconèixer-ho, amb el pas dels anys, altres interessos, altres llengües s'han anat sumant al meu bagatge, i el temps que he dedicat i dedico al català ha minvat. Ja a penes sento ràdio en català, ni llegeixo en català tan assíduament como ho feia... Trist. Bé, el que és essencial no ha canviat, podria dir: el meu amor per les paraules, pels misteris íntims que vehicula la llengua.

Voldria amb aquest blog mantenir ben viu aquest lligam de pur amor que al llarg de la vida he tingut en relació a aquesta llengua que considero també meva. Voldria mantenir ben viva aquesta flama. Aquest és el propòsit. Però solament el temps podrà confirmar si ideal i actes van de la mà. Solament el temps podrà ser testimoni, o no, de la meva fidelitat a la llengua de la mar.

Juan Bielsa

 

dilluns, 3 de desembre del 2007

 

ELS LLIBRES I L'AMOR

Ordenant la meva vella biblioteca...
Massa volums per a tan poc espai.

Buscava criteris per a ubicar als meus amics
guardats després dels anys que van volar
com boira.

De sobte, els munts de llibres
van caure a terra amb estrèpit.

El meu cor i el dolor.

Hi havia llibres que recollia com un enamorat,
dels quals acariciava lloms i cobertes,
hi havia llibres que amava amb tota la passió de la vida,
hi havia llibres que m'havien convertit en allò que era,
o que m'havien obsequiat esplèndidament
els moments més feliços.
Hi havia llibres que desprenien un record de camins
on havia passejat durant tants d'anys;
havien descansat entre les plantes perfumades
dels vells camps.

Hi havia llibres que havien il·luminat
l'univers de les meves nits, els seus tresors
oberts a l'atzar a la tauleta, vora el llit.

Hi havia llibres celestes que havien impregnat,
amb la seva fragància de rosa humida,
el jardí de l'ànima.

I hi havia uns altres llibres també
que no havien traspassat el llindar
de l'amistat o de l'amor,
que seguien intentant humilment
formar part dels meus somnis.

Ho vaig comprendre:
hi havia llibres amats
i hi havia llibres no amats.

I seguint aquest simple criteri
vaig començar a ordenar de bell nou
la fidel, acariciada, elegantment bella,
jovenívolament enamorada
biblioteca del meu cor.


Juan Bielsa