LA LLENGUA DE LA MAR. ABSÈNCIES

No cal dir que darrerament no he escrit gaire en aquest blog (empro "blog" i no "bloc", qüestió de gustos).

En aquest cas podria excusar-me honestament dient que he estat molt ocupat realitzant diferents treballs (inexcusables) que no tenen res a veure amb l'àmbit "online".

No obstant, un aspecte m'intriga a mi mateix, en relació a l'atenció que donaré a aquest blog. Perquè aquest és el meu blog en CATALÀ, aquesta llengua que va ser la meva forma d'expressió privilegiada durant bastants anys de la meva joventut (i això sense haver viscut mai a Catalunya). En català llegia aleshores la majoria dels llibres i revistes, en català escoltava la ràdio, i es cregui o no el meu àmbit cultural era el català, i tot això des d'Andorra de Terol estant. La meva relació amb la llengua catalana era (i encara és) estrictament una relació d'amor.

Però, haig de reconèixer-ho, amb el pas dels anys, altres interessos, altres llengües s'han anat sumant al meu bagatge, i el temps que he dedicat i dedico al català ha minvat. Ja a penes sento ràdio en català, ni llegeixo en català tan assíduament como ho feia... Trist. Bé, el que és essencial no ha canviat, podria dir: el meu amor per les paraules, pels misteris íntims que vehicula la llengua.

Voldria amb aquest blog mantenir ben viu aquest lligam de pur amor que al llarg de la vida he tingut en relació a aquesta llengua que considero també meva. Voldria mantenir ben viva aquesta flama. Aquest és el propòsit. Però solament el temps podrà confirmar si ideal i actes van de la mà. Solament el temps podrà ser testimoni, o no, de la meva fidelitat a la llengua de la mar.

Juan Bielsa