Franz Marc (1880-1916), durant tota la seva vida, va ser un buscador de puresa i veritat. En principi, aquestes qualitats no va trobar-les en l’èsser humà. La seva recerca espiritual i artística va encaminar-se, aleshores, cap al món dels animals, als quals veia en qualsevol cas més innocents, més purs. Tots podem admirar a les seves pintures cavalls blaus, gossos, gats... tractats amb amor i poesia. És possible que ja sàpigues que Adolf Hitler va condemnar explícitament els cavalls blaus de Franz Marc i en general tota la seva obra, que va titllar d’”art degenerat”.
Franz Marc va morir jove. Cap a les acaballes de la seva carrera, el seus pensaments sobre l’art i la vida van sofrir notables canvis, sempre mostrant una contínua evolució cap a l’abstracció, i d’alguna manera deixant de banda, almenys en bona mida, les seves idees prèvies sobre la puresa en el món natural. Ës en aquest moment de la seva pràctica artística quan les formes d’animals van desapareixent ostensiblement de les seves obres. L’horitzó vital de Marc era una contínua recerca i un anhel constant de puresa (sempre en un sentit moral i espiritual, és clar). No obstant, no va disposar del temps suficient per donar forma definitiva i portar a terme aquest últim ideal seu sobre l’existència i l’art.
Cadascú de nosaltres té les seves preferències sobre artistes, pintures, moviments artístics... En el meu cas, solament puc dir, ben breument, sense artificis, amb la veu del cor: amo l’obra de Franz Marc.
