El camí dels estels
Oli sobre taula, 60.7 x 48.5 cm
© Juan Bielsa
A la venda
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es
Algunes pintures són el resultat d'una mena de màgia. Recordo: el procés de pintar "El camí dels estels" va representar en realitat una dança; les mans i tot el meu ésser dançaven mentre pintava. No hi va haver cap esforç conscient, cap mena de lluita per tal de concretar formes i colors. Les formes van aparéixer a la taula imprimada d'una manera absolutament natural. No hi vaig fer cap correcció. En poc més d'un dia el quadre ja era acabat, com naixent des d'una primigènia terra del ritme.
Parlant de "fer" art, almenys per a mi la part més important és la preparació mental prèvia, la contemplació, el fet de jugar meditativament amb colors i formes. I també em cal silenci, un gran espai buit on l'ego tingui l'oportunitat d'esvair-se. Si l'artista té les necessàries habilitats tècniques _adquirides després de molts anys d'aprenentatge i treball_, quan arriba el moment de concretar una creació, està preparat per a materialitzar sense més dilació el ritme de l'Esperit en formes aparentment fenomèniques. En realitat, l'infinit està jogant amorosament mitjançant l'artista.
Crec en el treball dur, però al mateix temps també crec en allò que sol anomenar-se "inspiració". Els poemes meus que més m'agraden (i que al mateix temps més agraden als altres) van ser concebuts i creats seguint una necessitat interior imperiosa que res té a veure amb tècniques o artificiositats. A l'antiga Xina els millors pintors clàssics van veure el procés creatiu d'una manera similar. Y exactament el mateix pot dir-se de les arts influïdes pel Zen al Japó.
Juan Bielsa
