I vens tu, dona somniada
Any nou que vens com una núvia
que ens pren pel braç,
misteriosa, i ens porta
cap a ones lluminoses
en països d'amor,
i ens diu paraules a l'oïda
fresques com fonts femenines,
música en l'aigua.
Any nou, i vens tu,
dona somniada,
com un camí fet de dies
que s'estenen cap a la mar
del temps, tota plena vens
d'una frescor de llums
de pluja, tota vestida
i tota nua, suau armonia,
tota amarada de gotetes
de bellesa _estels al cor_,
tota plena d'innocències,
plena d'il·lusions nupcials,
tota plena de baptisme
des d'un profund cos
de netedat,
plena de blancors,
tota plena de tactes
que són carícies.
Amb tu venen llavis
(o són flors?) i silencis
que parlen amb ritmes
que dancen i viuen,
immaculada vens, sencera
i mullada per roses,
sota ruixats de perfums
i caminant lliure
pels camps que somriuen,
humides les mans i l'anell perlat;
com la mateixa alba
de la vida
vens tu, com muntanya
que s'alça orant
cap a celísties.
Any nou, i vens tu,
dona somniada,
plena de dies
i d'espais,
plena de signes
d'esperança,
sempre llunyana,
jove i vella, sempre bonica,
tota infinita,
present sempre en la distància,
eterna amiga,
eterna amada,
dona de l'ànima.
Juan José Bielsa
