Català, llengua de la poesia

Llengua catalana,
suau i dolça com la veu
d'un amor per sempre.

Llengua catalana
sense imperis,
llengua universal del cor
i de la mar.

Per viure em caldrà
la teva frescor de dona,
em caldran per adormir-me
les teves paraules tendres,
per somniar són bones
les teves ones, les platges
llunyanes sense sang.
Amada, amada, per sentir
l'eternitat, són bones
les teves mans acaronant
com una música, les teves paraules
sense mal.

Català, català,
són bones les teves oliveres
de la pau, les teves flors
d'ametllers esclatant
als amples espais blaus, els teus pins
meditant sobre espadats
d'escuma i fantasia,
són bones les muntanyes
ascendint els teus cels clars,
(els teus cims cap a les llums
més altes),
i són bons els teus sons apuntant
cap a universos de misteris,
i bones són les paraules teves
que un dia va inventar
la deessa poesia,
humils i profundes i belles
per ser feliç parlant, cantant, amant.

Català, català, que acarones
amb meravellosos mots
ànimes a la nit
quan s'adorm el món,
que ets la dona amada
(tactes delicats)
en les hores calmes
prèvies a la son,
que ets el dia alçant-se
quan el sol més tard
s'encén vora la platja rosa,
o sobre els erms marins,
o quan plugims ens toquen
amb dits femenins,
català de cel i de clarors,
elegància suprema,
llengua de frescors
brollant de la font,
encarnació de la bellesa.

Per somniar, per viure
són bones les paraules
de la teva poesia, català-poesia,
català, català, llengua perfecta
per designi de l'amor,
llengua per viure en aquest món
i més enllà del temps,
llengua de la pau,
bellíssima,
llengua per viure amb il·lusió
malgrat tots els hiverns,
llengua forta i alta i femenina,
calor d'amor, carícies d'una passió,
dona, dona del cor
per amar per sempre.

Juan Bielsa

Éssers femenins i espirituals

Icona de Fada Dolça
Oli sobre tela, 65 x 54 cm
© Juan Bielsa
A la venda
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es
No us preocupeu pels preus. Si us agrada, l'obra
pot ser vostra.

Make an offer

Ignoro la raó, però aquesta obra vaig tenir-la ben a prop durant bastant temps al meu estudi. Com si d'aquesta fada es desprengués una estranya atracció.

Quan pinto figura _dones, sers femenins_ tot és producte de la imaginació, en realitat tracto de crear un ser del qual emani alguna mena de màgia, d'espiritualitat, o bé d'altres atributs semblants. És a dir, les criatures que sorgeixen de les teles són criatures perfectament simbòliques.

Suposo que en el cas d'aquesta fada aquesta màgia existeix, perquè en presència de la seva imatge em sentia comfortat i transportat contínuament a un país ben bonic, cap a quelcom d'indefinible molt proper a tot allò que la nostra vida més autèntica desitja.

L'art, en bona mida, existeix per a transcendir realitats, per a transportar-nos cap a mons més consistents inclús que aquest en què visquem, ben material.

És legítim que cadascú tingui diferents visions sobre el significat últim de l'art. Una vegada vaig escoltar a un crític important dir que l'art, en última instància, era matèria, solament matèria, matèria justificant-se a si mateixa.

Per a mi, l'art és transcendència. Segurament estic molt influenciat per alguns corrents de pensament idealistes. Per començar, estic molt influenciat per l'art egipci. En l'art de l'antic Egipte tot és transcendència, tota obra artística és simbòlica i té un claríssim contingut espiritual. I aquesta obra solament té justificació _i vàlua_ prenent com a base aquesta transcendència.

En aquest context, les fades i sers femenins que em plau de pintar ben podrien ser una mena d'arquetipus d'un cert tipus de bellesa i de bondat que apunten cap a concrets paisatges que busquem amb l'ànima.

Juan Bielsa