diumenge, 20 de juny del 2010

Català, llengua de la poesia

Llengua catalana,
suau i dolça com la veu
d'un amor per sempre.

Llengua catalana
sense imperis,
llengua universal del cor
i de la mar.

Per viure em caldrà
la teva frescor de dona,
em caldran per adormir-me
les teves paraules tendres,
per somniar són bones
les teves ones, les platges
llunyanes sense sang.
Amada, amada, per sentir
l'eternitat, són bones
les teves mans acaronant
com una música, les teves paraules
sense mal.

Català, català,
són bones les teves oliveres
de la pau, les teves flors
d'ametllers esclatant
als amples espais blaus, els teus pins
meditant sobre espadats
d'escuma i fantasia,
són bones les muntanyes
ascendint els teus cels clars,
(els teus cims cap a les llums
més altes),
i són bons els teus sons apuntant
cap a universos de misteris,
i bones són les paraules teves
que un dia va inventar
la deessa poesia,
humils i profundes i belles
per ser feliç parlant, cantant, amant.

Català, català, que acarones
amb meravellosos mots
ànimes a la nit
quan s'adorm el món,
que ets la dona amada
(tactes delicats)
en les hores calmes
prèvies a la son,
que ets el dia alçant-se
quan el sol més tard
s'encén vora la platja rosa,
o sobre els erms marins,
o quan plugims ens toquen
amb dits femenins,
català de cel i de clarors,
elegància suprema,
llengua de frescors
brollant de la font,
encarnació de la bellesa.

Per somniar, per viure
són bones les paraules
de la teva poesia, català-poesia,
català, català, llengua perfecta
per designi de l'amor,
llengua per viure en aquest món
i més enllà del temps,
llengua de la pau,
bellíssima,
llengua per viure amb il·lusió
malgrat tots els hiverns,
llengua forta i alta i femenina,
calor d'amor, carícies d'una passió,
dona, dona del cor
per amar per sempre.

Juan Bielsa