Icona de Fada Dolça
Oli sobre tela, 65 x 54 cm
© Juan Bielsa
A la venda
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es
No us preocupeu pels preus. Si us agrada, l'obra
pot ser vostra.
Ignoro la raó, però aquesta obra vaig tenir-la ben a prop durant bastant temps al meu estudi. Com si d'aquesta fada es desprengués una estranya atracció.
Quan pinto figura _dones, sers femenins_ tot és producte de la imaginació, en realitat tracto de crear un ser del qual emani alguna mena de màgia, d'espiritualitat, o bé d'altres atributs semblants. És a dir, les criatures que sorgeixen de les teles són criatures perfectament simbòliques.
Suposo que en el cas d'aquesta fada aquesta màgia existeix, perquè en presència de la seva imatge em sentia comfortat i transportat contínuament a un país ben bonic, cap a quelcom d'indefinible molt proper a tot allò que la nostra vida més autèntica desitja.
L'art, en bona mida, existeix per a transcendir realitats, per a transportar-nos cap a mons més consistents inclús que aquest en què visquem, ben material.
És legítim que cadascú tingui diferents visions sobre el significat últim de l'art. Una vegada vaig escoltar a un crític important dir que l'art, en última instància, era matèria, solament matèria, matèria justificant-se a si mateixa.
Per a mi, l'art és transcendència. Segurament estic molt influenciat per alguns corrents de pensament idealistes. Per començar, estic molt influenciat per l'art egipci. En l'art de l'antic Egipte tot és transcendència, tota obra artística és simbòlica i té un claríssim contingut espiritual. I aquesta obra solament té justificació _i vàlua_ prenent com a base aquesta transcendència.
En aquest context, les fades i sers femenins que em plau de pintar ben podrien ser una mena d'arquetipus d'un cert tipus de bellesa i de bondat que apunten cap a concrets paisatges que busquem amb l'ànima.
Juan Bielsa
